Metode mixte entre el BLW i el convencional

És una forma alternativa, natural i amb sentit comú d’alimentar al nostre fill, quan no volem fer: Ni exclusivament el mètode convencional d’introduir els sòlids assessorat per pediatres e infermeres, ni tampoc el mètode de moda Baby led weaning, que el procés d’introducció dels aliments és dirigit pel nadó. Ja que els dos tenen punts conflictius que ens fan dubtar.

El convencional no sol agradar perquè:

Cada pediatre e infermera, del país que sigui, diu la seva. No hi han unes premises molt clares en molts aspectes:
- S’introdueix primer la fruita, els cereals o la verdura? Cada país fa diferent.
- Poques alternatives o pautes per pares amb filosofies de vida semi o vegetarianes.
- Protocols d’actuació diferents, respecte a les últimes tendències en la introducció del gluten per detectar la celiaquia o suplementació en vit. D...
- No tots contemplen la individualitat de cada nen (autoaprenentatge, autoregulació, ritme de dentició...) respecte a les recomanacions nutricionals.
Avancen la introducció d’aliments als 4 o 6 mesos, segons ESPGHAN, en lloc dels 6 mesos, per adaptar-la a la vida de les mares treballadores. O per evitar fer molts de canvis nutricionals de cop als 6 mesos. S’ha de reconèixer, que ha un augment de les necessitats nutricionals, però la llet materna o de fórmula continua sent, el principal aliment fins l’any de vida. I complementària a la resta d’aliments, fins els 2 anys o fins que la mare i el nen ho desitgin? Per tant quina pressa hi ha? Per què avançar-la? Ni ells mateixos es posen d’acord.
Per sort, la gran majoria (més de 12 entitats oficials nacionals e internacionals), coincideixen, que la llet materna és el millor aliment de forma exclusiva com a mínim fins als 6 mesos (Organització Mundial de la Salut, l’Acadèmia Americana de Pediatria, Associació Espanyola de Pediatria...)

I el mètode més natural, genera dubtes perquè:

Està molt enfocat a mares que no treballen i sobretot que fan pit a demanda. (Això no significa que els alimentats de fórmula no ho puguin fer)

Per la gran por, a l’enuegament. Tot hi que assegurin que si es segueixen unes sèrie de normes no passa res. Que funcioni a molts de nens, no és garantia, que poden assegurar que sigui a tots igual.

Per evitar donar explicacions contínues a pediatres i familiars, sobre en què consisteix el mètode i discutir pros i contres que et fan dubtar.

No voler complicar la vida als avis o cuidadors, que suficientment ens ajuden a la criança dels fills.

No és un mètode apte per nens prematurs o amb certes malalties.

No és un mètode indicat per introduir els sòlids de 4 a 6 mesos ja que encara no estan preparats físicament.

Alguns llibres editats, contenen algunes contraindicació nutricionals ex. recomanen ús de palets de formatge curat, perquè són fàcils d’agafar. Però contenen massa sal pels més petits.

Així doncs, com no hi han unes normes estàndar sobre la introducció de cada aliment del quan/què/com/quant donar-lo. Amb orientacions contradictòries o amb diferències de temporalització, sobre la introducció d’aliments problemàtics com el gluten, soja, peix blau, llet de vaca... I sense cap indicació sobre alternatives alimentaries als aliments convencionals, sobretot promoguts per la indústria alimentària. Pot ser interessant aplicar el sentit comú i fer: un mixte d’ambdues. Ens quedem amb el millor de cada mètode i l’adaptem, al nostre fill i a les necessitats familiars.

I amb què ens quedem de cada mètode? Subscriu-te i seràs el primer a rebre la notícia.

Llista de 12 organismes nacionals e internacionals oficials que aconsellen llet exclusiva fins els 6 mesos.